Em estat un cap de setmana als Pirineus Francesos, vam anar a un poble que es diu Argeles Gasoz, d'alla vam sortir amb bici dues colles, uns feien una volta llarga i el "nen" i jo mateix en feiem una de mes curta, l'objetiu hera arrbar a dalt del mitic Tourmalet, tinc que dir que cada dia em sorpren mes, l'actitud del "nen", no és un gran ciclista, ell mateix ho sap i ho reconeix, vol divertir-se i disfrutar, aixó el fa millor del que es pensa o creu, millor del que jo crec o em penso.
Si mai he patit a una pujada va ser el dissabte i no per que em costes a mi, si no per que va ser ell qui va patir, pero també vaig veure que tot i patin és capaç de tirar endavant i no abandonar, mes tar o mes aviat arribaré a dalt de tot i et guanyaré, m'ho va repetir varies vegades.
La part final, els dos últims km van ser impresionants, anavem fent la serp, així pujava millor, tant be que es va recuperar i molt, en faltar uns deu metres em va fotre un pal i va pasar la ratlla de dalt primer, mentres jo em vaig quedar amb un pam de nas, va pasar com un campió, amb els braços enlaire i les persones que estaven alla dalt l'aplaudient.
EM VA GUANYAR, com a ciclista i crec jo que mes com a persona, per l'esforç que va fer per arribar alla dalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada